Militante del PSUC viu, oriundo de Málaga, mantuvo un nexo muy fuerte con el Partido Comunista de Andalucía

Paco Vera en nuestro recuerdo

El Vera, como lo conocíamos, fue un militante infatigable, una buena persona, bondadosa, solidaria, amiga de sus amigos y rebelde frente a lo inaceptable

·

·

Paco Vera. Militante PSUC viu

Avui 4 de desembre hem començat el dia amb la trista notícia del traspàs del company Paco Vera, després de lluitar els darrers anys contra la malaltia, al 78 anys.

La seva vida ha estat un exemple de solidaritat cap als altres i de lluita constant contra les injustícies i desigualtats, per la llibertat i el socialisme. Originari de Màlaga, com molta gent va haver d’emigrar per tal de poder construir un futur de vida digna.

Va establir-se a Terrassa, on ben aviat pren consciència de que només organitzant-se serà possible lluitar per canviar les dures condicions de vida que troba.  La seva militància política va començar a la LCR, i és al seu centre de treball del sector del metall on els seus companys l’escullen delegat sindical. Les lluites pels drets laborals des del comitè d’empresa el va fer vincular-se a les naixents CCOO on va desenvolupar una ingent tasca sindical mentre va estar treballant.

El context social i polític  d’aquells anys 70 el va fer donar el salt al PSUC, la força hegemònica de la lluita contra la dictadura a Catalunya. Anys després va militar també al PCC.

El Paco mai va oblidar la seva terra i de tant en tant tornava a Màlaga. Això va fer que establís un nexe molt fort amb el Partit Comunista d’Andalusia, amb el qual va mantenir el nexe fins a l’actualitat abonant la quota de militant com si fos un més d’allà.

Al llarg de tota la seva experiència vital el Vera, com el coneixíem, va  ser un militant infatigable ja que va estar present a molts fronts diferent.  Va ser un lluitador veïnal al seu barri, tractant de contribuir a la millora dels seus conciutadans des de l’associació de veïns implicant-se en conquestes com les del Casal Cívic Francisca Redondo.

Mai va deixar enrere els més necessitats i per això va ser voluntari durant moltíssim temps a la Creu Roja, ajudant en l’acompanyament de la gent gran o en el rebost per tal de fer arribar aliments a famílies amb carències alimentàries.

La Xarxa de Solidaritat Popular de Terrassa va tenir entre els seus fundadors al Paco, i durant els seus anys d’activitat va ser un pilar essencial, contribuint ell també a l’obertura i rehabilitació de la Casa del Poble Manuel Linares.

I com no Cuba i la seva revolució. La seva vinculació amb l’illa, a més de familiar era també de compromís i suport amb el seu poble, exemple de resistència contra la ingerència i bloqueig dels EEUU. L’internacionalisme solidari és una de les característiques essencials de tot comunista i en això el nostre company va ser tot un exemple.

A les darreres dècades va militar políticament al PSUC-viu i a Esquerra Unida. Li preocupava la situació política i social i defensava la unitat de l’esquerra transformadora.    

Paco va ser una bona persona, bondadosa, solidària, amiga dels seus amics i rebel enfront de l’inacceptable. De les últimes converses que vam tenir amb ell, entre d’altres coses va voler ressaltar i agrair la bona atenció que va rebre de part dels professionals de la sanitat pública que el van tractar durant la seva dura malaltia. Ni en els moments més difícils va deixar de pensar en la importància de disposar d’uns bons serveis públics.


El destí ha fet que ens hagi deixat un 4 de desembre, diada nacional d’Andalusia, on l’esquerra andalusa reivindica la lluita per l’autonomia commemorant l’assassinat del jove sindicalista malagueny García Caparrós

Mai oblidarem la petjada que ha deixat Paco en els qui l’hem conegut, compartim militància i anhels d’una vida millor. Que la terra et sigui lleu company.

 —-

El 4 de diciembre tuvimos la triste noticia del fallecimiento del compañero Paco Vera, a los 78 años, después de luchar en los últimos años contra la enfermedad.

Su vida ha sido un ejemplo de solidaridad hacia los demás y de lucha constante contra las injusticias y desigualdades, por la libertad y el socialismo. Originario de Málaga, tuvo que emigrar como mucha gente para poder construir un futuro de vida digna. 

Se estableció en Terrassa, donde pronto toma conciencia de que sólo organizándose será posible luchar por cambiar las duras condiciones de vida que encuentra. Su militancia política empezó en la LCR, y es en su centro de trabajo del sector del metal donde sus compañeros le eligen delegado sindical. Las luchas por los derechos laborales desde el comité de empresa le hicieron vincularse a las nacientes CC.OO. donde desarrolló una ingente labor sindical mientras estuvo trabajando.

El contexto social y político de aquellos años 70 le hizo dar el salto al PSUC, la fuerza hegemónica de la lucha contra la dictadura en Cataluña. Años después militó también en el PCC.

Paco nunca olvidó su tierra y de vez en cuando volvía a Málaga. Esto hizo que estableciera un nexo muy fuerte con el Partido Comunista de Andalucía, con el que mantuvo el nexo hasta la actualidad abonando la cuota de militante como si fuera uno más de allí.

A lo largo de toda su experiencia vital, el Vera, como lo conocíamos, fue un militante infatigable, ya que estuvo presente en muchos frentes distintos. Fue un luchador vecinal en su barrio, tratando de contribuir a la mejora de sus conciudadanos desde la asociación de vecinos implicándose en conquistas como las del Casal Cívico Francisca Redondo.

Nunca dejó atrás a los más necesitados y por eso fue voluntario durante muchísimo tiempo en Cruz Roja, ayudando en el acompañamiento de las personas mayores o en la despensa para hacer llegar alimentos a familias con carencias alimentarias.

La Red de Solidaridad Popular de Terrassa tuvo a Paco entre sus fundadores, y durante sus años de actividad fue un pilar esencial, contribuyendo él también a la apertura y rehabilitación de la Casa del Pueblo Manuel Linares.

Y cómo no, Cuba y su revolución. Su vinculación con la isla, además de familiar era también de compromiso y apoyo con su pueblo, ejemplo de resistencia contra la injerencia y bloqueo de EE.UU., las características esenciales de todo comunista y en eso nuestro compañero fue un ejemplo.

En las últimas décadas militó políticamente en el PSUC viu y en Izquierda Unida. Le preocupaba la situación política y social y defendía la unidad de la izquierda transformadora.    

Paco fue una buena persona, bondadosa, solidaria, amiga de sus amigos y rebelde frente a lo inaceptable. De las últimas conversaciones que tuvimos con él, entre otras cosas, quiso resaltar y agradecer la buena atención que recibió de parte de los profesionales de la sanidad pública que le trataron durante su dura enfermedad. Ni en los momentos más difíciles dejó de pensar en la importancia de disponer de buenos servicios públicos. 

El destino ha hecho que nos haya dejado un 4 de diciembre, día nacional de Andalucía, donde la izquierda andaluza reivindica la lucha por la autonomía conmemorando el asesinato del joven sindicalista malagueño García Caparrós.

Nunca olvidaremos la huella que ha dejado Paco en quienes le hemos conocido, compartimos militancia y anhelos de una vida mejor. Que la tierra te sea leve compañero.

Resumen de privacidad

Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.